Tancar
menuImatgesuperior
Index
dantePerfil

Temes de literatura universal. El viatge

Autoria: Laura Borràs Castanyer

Ulisses dantesc


Ara sabem quin final li ha dissenyat Dante. Però quin és l'altre final d'Ulisses, el que ens narra Homer?

Ulisses

Ulisses és el paradigma de l'experiència, la ciència, la tècnica i la saviesa. Astúcia, sagacitat i ingeni són en la seva figura. És l'orador i el navegant. Convenç, arenga, il·lusiona i guia. Sempre es balanceja entre la veritat i la mentida, per això és un heroi tan humà, tan íntim, tan sorprenent i tan misteriós, com diu el Werther de Goethe. Malgrat tot, Dante el condemna perquè és un mentider sagaç i, cosa que és més important, el condemna pel seu

darrer viatge
per haver aconsellat fraudulentament els seus companys i haver-los guiat cap a la mort. És obvi que entre les paraules que obren l'
Odissea
i que presenten un heroi que es va esforçar per tornar sa i estalvi a casa amb la seva tripulació i el relat de l'Ulisses dantesc hi ha un
abisme
.

Homer

Homer ja havia profetitzat,
en boca de Tirèsies
, una dolça mort per a Ulisses que li hauria d'arribar ex halos (i les disquisicions filològiques debaten entre interpretar la preposició com 'de l'aigua' o bé com a 'fora de l'aigua', ambdues permeses pel grec). No obstant això, segons la fosca profecia de l'Hades reportada per l'heroi mateix a la seva esposa, Ulisses no acabaria els seus dies a Ítaca, sinó que arribaria un dia en què un desconegut l'instaria a abandonar la seva terra i a carregar un rem a l'esquena per, convertit en símbol del viatger, portar la civilització marina a aquells que no coneixen el mar. I és que de les obres posteriors a l'Odissea que han continuat amb les peripècies del personatge, només en la Telegonia –almenys que jo conegui– es relata la mort d'Ulisses a mans de Telègon, el fill hagut amb Circe, la fetillera. Un final, a més, ben distint del narrat per Dante.

De manera que hem de concloure que si en gairebé cap dels textos conservats no es parla de la mort de l'heroi grec és perquè Ulisses, mariner expert, va interessar el món clàssic per la vida que enginya i que defensa a cada pas, salvant sempre els esculls, i no per les circumstàncies de la seva mort. Aquesta absència de mort textual sembla indicar que és un personatge destinat a la vida, una vida literària que, sens dubte, és tremendament llarga. Amb aquest propòsit, tal vegada haguem de veure en la mort imaginada per Dante una reescriptura particular de la prefigurada per Tirèsies, és a dir, que no som davant un falsejament d'Homer, sinó davant una reelaboració del mite.


Quan Penèlope reconeix Ulisses en el cant vint-i-tres de l'Odissea, l'abraça com arribat d'un naufragi, i en aquests termes és descrita l'escena

Odissea, cant XXIII, v. 233-240
. El mar li ha retornat el seu marit.
En efecte, el seu viatge de retorn a casa ha estat un llarg naufragar, en què el naufragi és una sort de conseqüència legítima de la navegació (Blumemberg, 1995, pàg. 17). Amb tot, el naufragi al qual es refereix Dante és un naufragi definitiu i fatal, un naufragi que
castiga
l'heroi i el situa en una flama ardent de l'infern i que, sense cap mena de dubte, constitueix un exemple perfecte de construcció i d'interpretació d'un mite. Carlos García Gual ens ha ensenyat que la tradició mítica no fa dels mites una matèria literària custodiada ni segellada per marques de dogmatisme, ans al contrari, es presta singularment a variacions i retorns (Garcia Gual, 1996, pàg. 25). Així, el darrer viatge d'Ulisses el porta, per l'alto mare aperto, a la transgressió dels límits del món conegut. Aquesta transgressió és el folle volo: una follia que vol donar assalt al cel i des del qual és repel·lida.

folle volo

En el més pur estil medieval, el folle volo és presentat pel Dante poeta com un exemplum moral. El Dante viatger, igual que Enees, obeeix els designis divins i es deixa guiar. Ulisses, en canvi, és guia i vol dur a terme una empresa heroica sense cap preocupació moral, per això s'apareix a Dante com un anti-Enees que manca de la virtut essencial: la pietas. Ulisses és utilitarista i el seu orgull contrasta amb la humilitat d'Enees. Mentre que els viatges ultraterrenals d'Enees i Dante són decidits per les altures, el d'Ulisses és decidit per ell mateix, per la seva pròpia estatura heroica. Ulisses és un home que determina amb la seva grandesa el desenvolupament èpic, mentre que Enees o Dante són homes la grandesa dels quals està determinada pel destí providencial que els sobrevé.

Amb tot, el relat és estrany perquè l'ús de l'adjetiu folle referit a la navegació d'Ulisses no sembla molt apropiat per a algú que és repetidament al·ludit en els textos homèrics i en l'imaginari col·lectiu de l'antiguitat i al llarg dels segles, com a prudent i savi. Les seves accions acostumen a ser mesurades i meditades: amb la seva astúcia aconsegueix de sortir indemne de proves perilloses, sempre tracta de trobar la millor opció i és contraposat als seus companys insensats en el primer cant de l'Odissea (I, v. 6-8). Sens dubte, és el més humà dels herois dels poemes homèrics, perquè encara que Andrea de Chirico digués que no podia ser un heroi tan sols perquè no posseïa el requisit fonamental de l'heroisme, és a dir, la inconsciència, té virtuts i defectes tremendament humans. És intel·ligent i per això Homer s'hi refereix com a poly: polytropos ('d'ingeni multiforme'), polymetis ('de gran intuïció'), polyphron ('de molts pensaments'), polimechanos ('de moltes astúcies'), polyplanes ('de moltes aventures'), etc. És el més temut en el judici d'armes que segueix a la mort d'Aquil·les i és considerat el millor. Fins i tot en el diàleg de Plató, Hípies menor, quan Sòcrates i Hípies discuteixen qui és millor, si Aquil·les o Ulisses, Hípies es veu forçat a reconèixer que tot i que Aquil·les sempre diu la veritat i Ulisses menteix gairebé per vici, és més intel·ligent qui tria entre una veritat i una mentida que el qui diu sempre el que pensa. Triar significa 'optar per, decidir, valorar' i aquestes accions són pròpies d'algú que utilitza l'ingeni per a
sobreviure
. Carlo Diano, en un llibre ja clàssic que porta per títol
Forma ed Evento
, afirma que els dos principis bàsics de la civilització grega estan representats i compendiats en els herois de la Ilíada i l'Odissea. De manera que Aquil·les representa els valors estàtics, escultòrics, formals de la cultura grega, mentre que Ulisses representa els dinàmics, pictòrics, la força reflexiva de la civilització. Per dir-ho breument: Aquil·les és l'heroi de la "forma" i Ulisses el de l'"esdeveniment". I això el converteix en un personatge "rodó", segons la terminologia de Forster a Aspects of the Novel, ja que ser un heroi de l'esdeveniment implica intel·ligència perquè "la forma è immediabile –diu Diano–, ma l'evento è tutto nella mediazione".

imatgeFooter