Tancar
menuImatgesuperior
Index
dantePerfil

Temes de literatura universal. El viatge

Autoria: Laura Borràs Castanyer

Recreantisse i sortida


Ja en l'inici de la tercera part de l'Erec de Chrétien de Troyes es mostra el caràcter absolut que ha adquirit el terme aventura:

"Erec se'n va, s'enduu la seva dona, no sap on, a l'aventura"
Departi sont a mout grant painne.
Erec s´en va; sa fame an mainne,
Ne set quel part, an avanture.

v. 2765-2767

El moviment ("Erec se'n va"), contrapartida necessària a l'estancament que ha suscitat la crisi, es fa a l'espera de l'aventura. Enfront de la cambra en el llit de la qual jeuen els esposos en un excés d'amor, s'obre ara un espai immens, replet de possibilitats i en incertesa radical (

ne set quel part
). La bellesa d'aquests versos ha captivat molts dels seus lectors. Tal vegada la seva fascinació resideix en el fet que s'escapen a qualsevol explicació.

En tot cas una bona part d'aquesta fascinació es deu a l'aparició del terme avanture i la seva situació en l'interior del vers, en l'interior del relat. Erec acaba de sentir el pitjor dels insults en boca de la seva esposa: mentre jeia adormit al llit, Enide plora lamentant que Erec sigui tan criticat per tothom. La crítica té a veure amb ella mateixa i per això es lamenta. Tots anomenen recreant a Erec, és a dir, 'covard', 'el que abandona el camp de batalla', 'el que abandona les armes'. Des del seu matrimoni, Erec ha oblidat els deures cavallerescs i només s'interessa per l'amor envers la seva dona. Quan Erec desperta i veu el plor d'Enide, li pregunta sorprès quina n'és la causa i llavors coneix la crítica. Què pot fer? Com pot modificar la situació?

En una de les escenes més belles mai imaginades per Chrétien, Erec es fa armar cerimonialment amb les seves armes sobre una catifa en què hi ha representat un lleopard. Després d'això, Erec i Enide marxen sols, enmig d'una gran tristesa. "Erec se'n va, s'enduu la seva dona; no sap on, a l'aventura". El seu desig i la seva voluntat estan elidits, tret de la voluntat de 'posar-se a l'aventura'. Doncs bé, també Ulisses accedeix a l'aventura després d'un període de quietud, d'amor. En el seu relat Ulisses es refereix a una dona, a Circe –més pròxima a la Laudine de l'Yvain de Chrétien que no a pas a Enide, certament. Però diu Ulisses: "Quando mi dipartii da Circe, che sotrasse /me più d'un anno là presso a Gaeta,/prima che sì Enea la nomasse...". De les seves paraules, del seu vocabulari (diparti –que indica una certa violència, una forta convicció en la decisió d'abandonament, de marxa–, sostrasse –de sostraure, que també comporta una certa violència i estranyament–) es dedueix que l'heroi va ser sostret ell mateix i els altres, a l'aventura, a l'acció. Ulisses, com Erec, parteix cap a l'aventura des dels braços d'una dona, i ambdós són presa d'un nou amor per l'aventura, pel viatge, pel coneixement.


imatgeFooter