Tancar
menuImatgesuperior
Index
dantePerfil

Temes de literatura universal. El viatge

Autoria: Laura Borràs Castanyer

Conclusions comparatives


L'aventura dantesca d'Ulisses es correspon perfectament amb l'estructura "medieval" que acabem de reportar. En el roman artúric, amb tot, es tracta de conciliar el que en principi sembla contradictori: l'aventura com l'esdeveniment que sobrevé i no té res a veure amb la pròpia voluntat. Aquest esdeveniment pur davant del qual l'únic que és possible és l'espera, i la recerca, com una acció desencadenada per una consciència que alerta d'allò que no té i que, per tant, ho cerca. Els romans del Graal profunditzaran significativament en aquesta relació, ja que en aquests, potser més que en cap altre lloc, emergeix tant la idea de la vida com a aventura com la concepció de la vida com a cerca, ja que el Graal és l'objecte de queste per excel·lència. Amb tot, la recerca de l'aventura no pot ser entesa més que com un lliurament i un oferiment al fet que l'aventura esdevingui. La penetració en el bosc medieval constitueix la manera simbòlica d'al·ludir a aquest anar voluntàriament a l'aventura, aquest enfrontament amb el perill que condensa l'actitud de risc que implica aquest "marxar, sense saber on, simplement a l'aventura" dels versos de Chrétien. En la indeterminació de l'objecte de cerca i la seva generalització com a "recerca d'aventures" descansa el caràcter restrictiu de la cerca i el fet de no ser sinó mera disponibilitat i obertura indefinida. Semblantment, Ulisses, partint cap als confins de la terra s'abandona a l'aventura i ho fa utilitzant fins i tot un adjectiu que encara reafirma aquesta interpretació "romanesca" del seu darrer viatge. Parla d'un folle volo i, en efecte, l'adjectiu resulta aquí particularment il·luminador. Més enllà de les columnes d'Hèrcules hi ha

el no-res
.

Molt significativament, també l'adulteri de Lancelot en el Lancelot en prose és al·ludit com a fole amor. L'homogeneïtat de registre de l'adjectiu indica una sanció clara d'ordre moral. Podríem traduir folle per 'temerari, excessiu, ardit no mesurat, etc.'. Per a Dante, follia és el pecat d'Adam (Par, cant VII, v. 93 i Par, cant XXVI, v. 115-117) que consisteix a trapassar del segno, és a dir, a anar més enllà dels límits posats per Déu a la naturalesa humana. Aquesta nova pista ens reafirma en l'hybris de l'Ulisses dantesc, l'equipara a la sobèrbia satànica –tot i que en el seu cas la tensió és cognoscitiva, no rebel– i converteix la seva tragèdia en una tragèdia del coneixement. No es tracta d'orgull, ni de sobèrbia, diria jo, sinó de desig. Un desig que l'ha portat de braços de la dona a les abraçades fúnebres de les onades del mar. I tot, per un afany de coneixement, per un ardor de convertir-se en sapiens, ell que duu a terme una empresa insipiens.





imatgeFooter